De vegades... i pot ser parlo per mi... però s'enyora aquell futbol de barri que implica ajuntar-se al carrer amb uns quants, fer uns tocs amb la pilota... fora sistemes tàctics, i que visqui en la seva màxima naturalitat la pròpia bellessa d'aquest gran esport.Us adjunto en aquesta nota una possibilitat de que, pot ser tregui espontaneïtat al fet de reunir-se en un parc... o a un carrer... però que dóna identitat a un grup de persones que estimen el futbol i la seva pràctica. Per més car que resulti... pel futbol sempre hi ha temps... perque és un amor... però no un amor tant especial com el que sento per... algú :-)
No hay comentarios:
Publicar un comentario
digues la teva !!